6.1. Introducció i objectius
Fins ara, la majoria dels nostres programes han sigut estàtics: una vegada que s’executen romanen tal qual hem determinat i no hi ha cap variació.
Amb la inclusió dels temporitzadors comencem a integrar elements que varien al llarg de la vida de l’sketch: variables que cada cert temps canvien de valor per alterar l’aparença dels nostres dibuixos. Amb això comencem a ser conscients de la conveniència que els nostres programes s’estiguin executant contínuament, sense alterar el frame rate o utilitzar noLoop(). Això serà molt més determinant quan vulguem incloure interacció al nostre sketch: aquest haurà d’estar contínuament avaluant si ha rebut algun tipus d’interacció o no i actuarà en conseqüència.
La interacció, ja sigui a través del teclat, el ratolí o altres dispositius, ens obre un ventall nou de possibilitats creatives que podrem aplicar als nostres treballs: podrem crear els nostres propis «pinzells», alterar paràmetres del dibuix en funció de la posició del ratolí o de la pulsació de diferents tecles, crear presets que puguem activar pressionant números del teclat i moltes altres accions.
Al llarg d’aquest tema aconseguirem els objectius següents:
- Comprendre la relació de setup() i draw() amb la interacció.
- Integrar interacció amb el ratolí en els nostres programes.
- Integrar interacció amb el teclat en els nostres programes.
- Utilitzar les interaccions de manera creativa en crear els nostres sketches.