3.9. Refactoritzar
Amb els coneixements que ja posseïm sobre variables i funcions podem crear un codi molt més llegible, flexible i reutilitzable. En programació s’usa el terme refactoritzar per englobar una sèrie de pràctiques que impliquen optimitzar el codi que ja hem escrit per simplificar-lo i fer-lo més clar. Normalment, quan volem fer alguna tasca en el nostre codi (sigui quin sigui el nostre nivell com a programadors) mirarem de dividir la tasca en qüestió en petits passos i anar-los solucionant a poc a poc, comprovant en cada pas que el codi fa el que volem. D’aquesta manera, és més senzill que si escrivim cent línies de codi d’una vegada, ja que, si el nostre programa no funcionés, hauríem de revisar aquestes cent línies de codi a la recerca d’algun error.
Una vegada completada la tasca, podem tirar la vista enrere i identificar parts del nostre codi que podríem optimitzar i que no hem tingut en compte quan estàvem immersos a solucionar la tasca. Posem l’exemple següent: la nostra tasca és dibuixar una diana.
Font: elaboració pròpia.
Podem veure que hi ha certs valors que es repeteixen, com les coordenades del centre dels cercles, per la qual cosa els podríem emmagatzemar en variables i així, en el cas que els volguéssim canviar, només ho haurem de fer una vegada en el codi. També podem emmagatzemar la mida de la diana en una variable i fer que els cercles interiors siguin proporcionals a la mida total:
Font: elaboració pròpia.
El pas següent que podríem fer és encapsular el codi que dibuixa la diana en una funció:
Font: elaboració pròpia.
I, finalment, per fer més flexible la funció que dibuixa la diana i que ens permeti dibuixar-la en diferents posicions i de diferents mides, podríem afegir paràmetres a la funció drawDiana():
Font: elaboració pròpia.