1.2. Breu història de la computació
Ens podem remuntar diversos segles a l’hora de rastrejar els primers traços de tecnologies que han contribuït al desenvolupament de la computació (calculadores, autòmats…), però no serà fins entrat el segle XX que ens trobem amb el primer exemple del que avui coneixem com a ordinador. Es tracta del projecte ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), desenvolupat durant els anys quaranta i que és el primer exemple de computadora electrònica d’ús general. Al contrari que màquines predecessores, que estaven dissenyades per resoldre problemes específics (com la Colossus en la qual va treballar Alan Turing per desxifrar les comunicacions alemanyes durant la Segona Guerra Mundial), ENIAC es podia configurar per dur a terme diferents tasques, es podia reprogramar. Per a això, calia recablar la màquina des de zero, per la qual cosa el procés era bastant tediós, més encara si tenim en compte que pesava gairebé 30 tones i ocupava un soterrani sencer de la Universitat de Pennsilvània.
Font: Wikipedia.
A la fi dels anys quaranta, es va desenvolupar la SSEM (Small Scale Experimental Machine), la principal innovació de la qual consistia en el fet que podia emmagatzemar programes a la seva memòria.
Durant els anys cinquanta del segle passat, es van produir moltes altres innovacions, entre aquestes la creació de la computadora LEO I, la primera pensada per a ús comercial (s’encarregava de fer inventaris, elaborar comandes o calcular necessitats de producció). També en aquests anys es comencen a desenvolupar els primers llenguatges de programació d’alt nivell, que permeten crear programes usant un llenguatge més «humà», un fet en el qual aprofundirem en els temes següents.
En els anys seixanta, podem destacar la creació del llenguatge BASIC, porta d’entrada a la programació per a múltiples generacions. També l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna gràcies a 145.000 línies de codi o la coneguda com a MOAD (Mother of All Demos), una presentació de Douglas Engelbart de 1968 on mostra de manera visionària tecnologies que seran clau durant els propers anys, com el ratolí, la videoconferència, els entorns col·laboratius, els processadors de text o els ancoratges.
Font: Ars Technica.
Els anys setanta veuran el naixement de, entre altres coses, el primer producte de Microsoft, el llenguatge C, el sistema operatiu UNIX (en el qual es basen Linux i MacOS) o el primer videojoc (PONG). No obstant això, per sobre de totes aquestes innovacions hem de destacar la irrupció dels microprocessadors, que permetran que els components electrònics es miniaturitzin i siguin més barats, la qual cosa possibilitarà l’entrada dels ordinadors a l’àmbit domèstic.
La dècada dels vuitanta serà la del PC (personal computer), amb ordinadors personals que entren a milers de llars de la mà d’empreses com Apple, Amstrad o Sinclair amb el seu ZX Spectrum. Durant aquesta època, també s’assenta el model d’interfície basada en finestres que usem avui dia i neixen tecnologies com el CD-ROM o la WWW (World Wide Web).
Internet serà el gran protagonista dels anys noranta, amb navegadors com Netscape i la irrupció de Google el 1997. Altres tecnologies, com el format JPG per comprimir imatges, seran conseqüència del creixement de l’ús d’internet i de la creixent demanda de contingut audiovisual.
A la primera dècada del segle xxi, dues de les fites més destacables són la popularització dels telèfons intel·ligents (primer iPhone el 2007) i el desenvolupament del que es coneix com el web 2.0, l’internet social (Facebook neix el 2004).
Potser és aviat per jutjar-ho amb perspectiva, però a la dècada passada també hem vist grans innovacions. Quines diríeu que han tingut més impacte? Deixeu el vostre comentari al fòrum «Fites de la computació 2010-2020», habilitat a l’aula.